L'extensió, amb més o menys velocitat, de l´e-govern, també anomenat govern electrònic (eGovernment) és una tendència imparable a molts països del món, també al nostre. L'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) permet a les institucions millorar i fins i tot transformar les relacions amb la ciutadania, així com millorar la provisió dels serveis públics, la cultura de les organitzacions i el foment de la participació ciutadana.
Tot i així, per a introduir aquests conceptes, les institucions han de revisar les pràctiques de treball i de presa de decisions. Sovint han de redissenyar processos i optimitzar els front office i el back office. Així com canviar la seva estratègia de comunicació institucional en mitjans digitals i socials, que poc tenen a veure amb els tradicionals.
El potencial de millora que planteja les TIC a la direcció i la gestió de les institucions i serveis públics resulta evident. Impacten en la qualitat de les polítiques públiques, incrementen la participació de nous actors i també l'eficàcia i l'eficiència. Faciliten governs relacionals. I és que el govern 2.0, canvia la cultura de decidir i les formes d'interactuar. Va molt més enllà d'obrir un o quatre canals a les xarxes socials. Difícilment hi ha apostes d'innovació i proximitat que no incorporin canvis en la manera de dissenyar, explicar i implementar polítiques públiques adaptades a aquesta manera d'entendre la comunicació entre ciutadania i institucions.
Al meu entendre, una estratègia de modernització i de competitivitat del teixit econòmic i social passa també per governs electrònics eficients i amb una cultura 2.0. I en aquest sentit hi ha casos d'èxit al nostre país i molt imaginatius, que per cert, sovint no impliquen increments de despesa ordinària però si un important esforç de creativitat i de lideratge. Per això, ara que urgeix fer canvis al nostre model productiu, és hora d´accelar aquesta cultura de governança. Una cultura, que per cert, ja és força habitual en molts entorns socials, cívics i econòmics.
I és hora també d'apostar decididament en facilitar les coses en aquest sentit, en primer lloc, a les institucions més properes, les locals, les quals, sovint han estat les més avançada en aquesta matèria. Perquè invertir en governs 2.0 és invertir en societats obertes i innovadores. Una inversió, per cert, prioritària en societats obertes, socialment avançades i amb economies competitives.
Tot i així, per a introduir aquests conceptes, les institucions han de revisar les pràctiques de treball i de presa de decisions. Sovint han de redissenyar processos i optimitzar els front office i el back office. Així com canviar la seva estratègia de comunicació institucional en mitjans digitals i socials, que poc tenen a veure amb els tradicionals.
El potencial de millora que planteja les TIC a la direcció i la gestió de les institucions i serveis públics resulta evident. Impacten en la qualitat de les polítiques públiques, incrementen la participació de nous actors i també l'eficàcia i l'eficiència. Faciliten governs relacionals. I és que el govern 2.0, canvia la cultura de decidir i les formes d'interactuar. Va molt més enllà d'obrir un o quatre canals a les xarxes socials. Difícilment hi ha apostes d'innovació i proximitat que no incorporin canvis en la manera de dissenyar, explicar i implementar polítiques públiques adaptades a aquesta manera d'entendre la comunicació entre ciutadania i institucions.
Al meu entendre, una estratègia de modernització i de competitivitat del teixit econòmic i social passa també per governs electrònics eficients i amb una cultura 2.0. I en aquest sentit hi ha casos d'èxit al nostre país i molt imaginatius, que per cert, sovint no impliquen increments de despesa ordinària però si un important esforç de creativitat i de lideratge. Per això, ara que urgeix fer canvis al nostre model productiu, és hora d´accelar aquesta cultura de governança. Una cultura, que per cert, ja és força habitual en molts entorns socials, cívics i econòmics.
I és hora també d'apostar decididament en facilitar les coses en aquest sentit, en primer lloc, a les institucions més properes, les locals, les quals, sovint han estat les més avançada en aquesta matèria. Perquè invertir en governs 2.0 és invertir en societats obertes i innovadores. Una inversió, per cert, prioritària en societats obertes, socialment avançades i amb economies competitives.
Hola Miquel Angel
ResponEliminaPrimer de tot felicitats pel teu Blog. Hem de mirar endevant i aprofitar totes les formes de comunicació que les noves tecnologies ens ofereixen, però també, si em permets, hem de pensar que no tothom té accés a aquestes noves tecnologies i que hem de pensar com fer per poder arribar a aquells que no les tenen i que no s'han de sentir despenjats.
A la meva feina em trobo moltes vegades que fer arribar una comunicació de qualsevol tipus a tothom (unes 1.000 persones que han demanat directament ser informats) hem suposa enviar uns 350 emails i la resta per correu ordinari. Això et pot donar una idea real de què els governs han de potenciar el govern 2.0, totalment d'acord, però sense oblidar la resta, que encara que no ho sembli, de moment és un nombre molt important i real de ciutadans que et demanen un contacte més directa i menys virtual.
I vull deixar molt clar que utilitzo i sóc molt partidaria de les noves tecnologies, però amb els peus a terra.
Ànims i endevant company!!!
Bones.
ResponEliminaEstic d´acord amb aquest canvi de tendència imparable. A Austràlia tot el govern del país està impulsant aquest tipus d´institucions