dimecres, 1 de febrer del 2012

Mites i realitats de la comunicació digital

Malgrat els ràpids avenços al nostre país, encara avui en dia hi ha moltes organitzacions públiques, privades i del tercer sector que continuen emprant esquemes tradicionals de comunicació. Un factor que condiciona en gran mesura la seva capacitat d' interacció amb la societat o amb els clients.


No obstant això, amb el temps, la comunicació de "tu a tu" amb el client o la ciutadania resulta, sovint, la clau de volta per posicionar-se en la nova era que ens ha tocat viure. Cada cop més, es busca estar millor informats sobre els temes específics que ens interessa i d ´acord amb preferències. I això vol dir que s’incrementa el nombre de persones que únicament “connecten” amb organitzacions i persones que es mostren afins a les seves inquietuds específiques.
Aquest canvi de paradigma no és en absolut un debat teòric. El vivim cada dia en els camps del tercer sector, en l’empresa privada i també en les institucions públiques. Creix el número de persones sempre connectades, que interactuen en temps real i tenen tecnologia mòbil (smartphones, tablets, mòbils…) per a gestionar de manera independent i al moment la informació. Canvis que fan que, per exemple, cada vegada sigui més habitual que les captacions de fons que fan ONGs es facin amb estratègies 2.0. O que la figura del “Comunity Manager” s’estengui també a les PIME. I que les administracions cerquin fórmules de “connectar” . O que les institucions, des d’una visió avançada socialment, vulguin corregir la bretxa digital per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Ara bé, l’estratègia digital no es pot improvisar. No es tracta d’abandonar la comunicació 1.0 encara molt potent i molt necessària per a  contactar amb moltes persones. Ni tampoc es tracta d’improvisar pàgines i canals únicament “perquè cal ser-hi ”. Estar a les xarxes socials no és merament una qüestió de comptar amb un nou canal d’atenció al ciutadana o al client (un model obsolet), sinó incorporar a la visió de l’organització noves eines que contribueixin a aconseguir els objectius que es persegueixen.

Crec que al món digital allò important és que els usuaris cooperin amb la missió de l’organització. Aquest és el principal valor afegit que pot aportar a moltes entitats, empreses i institucions aquests entorns. Qualsevol pla de comunicació digital ha de contemplar que es pot fer perquè el client, el simpatitzant o la ciutadania participi i col·labori en els serveis o projecte que es presten.

La tecnologia al servei dels projectes de les organitzacions no és únicament una qüestió d’estils, també és d’estratègia. Una bona gestió digital també ha de passar també per aspectes com la innovació, la diferenciació i la creativitat, ja que parlem d’un entorn que cada cop se saturarà més. I per una gestió acurada dels continguts i de l’atenció personalitzada.

I és que , parlant en plata, no hi ha cosa més influent que una recomanació
o un suggeriment d´una amistat en que confies. No hi ha campanya de màrqueting o de comunicació més poderosa. Adonar-se i posar-s’hi, insisteixo, des d’un enfocament estratègic, resulta fonamental per a qualsevol organització que vulgui atraure persones cap al seu projecte.