L'extensió, amb més o menys velocitat, de l´e-govern, també anomenat govern electrònic (eGovernment) és una tendència imparable a molts països del món, també al nostre. L'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) permet a les institucions millorar i fins i tot transformar les relacions amb la ciutadania, així com millorar la provisió dels serveis públics, la cultura de les organitzacions i el foment de la participació ciutadana.
Tot i així, per a introduir aquests conceptes, les institucions han de revisar les pràctiques de treball i de presa de decisions. Sovint han de redissenyar processos i optimitzar els front office i el back office. Així com canviar la seva estratègia de comunicació institucional en mitjans digitals i socials, que poc tenen a veure amb els tradicionals.
El potencial de millora que planteja les TIC a la direcció i la gestió de les institucions i serveis públics resulta evident. Impacten en la qualitat de les polítiques públiques, incrementen la participació de nous actors i també l'eficàcia i l'eficiència. Faciliten governs relacionals. I és que el govern 2.0, canvia la cultura de decidir i les formes d'interactuar. Va molt més enllà d'obrir un o quatre canals a les xarxes socials. Difícilment hi ha apostes d'innovació i proximitat que no incorporin canvis en la manera de dissenyar, explicar i implementar polítiques públiques adaptades a aquesta manera d'entendre la comunicació entre ciutadania i institucions.
Al meu entendre, una estratègia de modernització i de competitivitat del teixit econòmic i social passa també per governs electrònics eficients i amb una cultura 2.0. I en aquest sentit hi ha casos d'èxit al nostre país i molt imaginatius, que per cert, sovint no impliquen increments de despesa ordinària però si un important esforç de creativitat i de lideratge. Per això, ara que urgeix fer canvis al nostre model productiu, és hora d´accelar aquesta cultura de governança. Una cultura, que per cert, ja és força habitual en molts entorns socials, cívics i econòmics.
I és hora també d'apostar decididament en facilitar les coses en aquest sentit, en primer lloc, a les institucions més properes, les locals, les quals, sovint han estat les més avançada en aquesta matèria. Perquè invertir en governs 2.0 és invertir en societats obertes i innovadores. Una inversió, per cert, prioritària en societats obertes, socialment avançades i amb economies competitives.
Tot i així, per a introduir aquests conceptes, les institucions han de revisar les pràctiques de treball i de presa de decisions. Sovint han de redissenyar processos i optimitzar els front office i el back office. Així com canviar la seva estratègia de comunicació institucional en mitjans digitals i socials, que poc tenen a veure amb els tradicionals.
El potencial de millora que planteja les TIC a la direcció i la gestió de les institucions i serveis públics resulta evident. Impacten en la qualitat de les polítiques públiques, incrementen la participació de nous actors i també l'eficàcia i l'eficiència. Faciliten governs relacionals. I és que el govern 2.0, canvia la cultura de decidir i les formes d'interactuar. Va molt més enllà d'obrir un o quatre canals a les xarxes socials. Difícilment hi ha apostes d'innovació i proximitat que no incorporin canvis en la manera de dissenyar, explicar i implementar polítiques públiques adaptades a aquesta manera d'entendre la comunicació entre ciutadania i institucions.
Al meu entendre, una estratègia de modernització i de competitivitat del teixit econòmic i social passa també per governs electrònics eficients i amb una cultura 2.0. I en aquest sentit hi ha casos d'èxit al nostre país i molt imaginatius, que per cert, sovint no impliquen increments de despesa ordinària però si un important esforç de creativitat i de lideratge. Per això, ara que urgeix fer canvis al nostre model productiu, és hora d´accelar aquesta cultura de governança. Una cultura, que per cert, ja és força habitual en molts entorns socials, cívics i econòmics.
I és hora també d'apostar decididament en facilitar les coses en aquest sentit, en primer lloc, a les institucions més properes, les locals, les quals, sovint han estat les més avançada en aquesta matèria. Perquè invertir en governs 2.0 és invertir en societats obertes i innovadores. Una inversió, per cert, prioritària en societats obertes, socialment avançades i amb economies competitives.
