A ningú se li escapa que totes les organitzacions i també les institucions públiques han d´adaptar-se a un context social, econòmic i polític en profunda transformació.
Sovint, els governants i directius han de gestionar institucions amb eines de gestió que ja no respon als reptes actuals.
El model de govern relacional pretén superar aquestes limitacions, així com les limitacions econòmiques i competencials per a garantir polítiques i serveis públics que responguin a les necessitats de les seves societats.
El govern relacional posa l’accent en les relacions entre els agents públics i privats d’una xarxa de polítiques publiques. I a tal fi requereix de lideratges amb perfils basats en la proactivitat, la intel·ligència emocional, la negociació. Que comparteixin noves maneres de comunicar-se com ara la propiciada pels “social media”. Xarxes socials que canvien i canviaran encara més la manera de decidir de les institucions públiques.
El govern relacional necessita de la participació ciutadana i la xarxa comunitària per a consolidar els acords entre actors. Així com d´una organització administrativa basada en la direcció estratègica, sistemes de qualitat de serveis públics i transparència i rendició de comptes.
Aquest estil de govern i de dirigir les administracions públiques implica també reduir el pes del principi de jerarquia administrativa pel de cooperació, dotar-se d’eines eficaces d’informació i seguiment de polítiques, així com de protocols de funcionament i de trobada entre diferents àrees i nivells de govern.
Arreu d´Europa s´estenen aquests nous estils en el govern d´una institució. Un procés que probablement s´accelerà. I que es basa en el sentit comú: la tasca relacional de contactes, acords i negociacions amb múltiples actors que actuen en un entorn territorial és una funció de l´estratègia dels governs que actuen en societats com les actuals.
